Història

             

Antiga vila closa medieval, al segle XII Vilamitjana fou un important centre comercial i defensiu. Vilamitjana és esmentada ja en un document del 1172, com a domini del bisbe d'Urgell, el qual va perdurar fins al segle XIX. Amb els privilegis inherents al títol de vila, s’organitzava una important fira els dies 14 i 15 de novembre, que actualment s’ha traslladat al mes de desembre amb la Fira de Santa Llúcia.

Originàriament fou construïda dalt d’un tossal, des d’on domina la plana del riu Noguera Pallaresa. Al capdamunt hi havia un castell, del quan encara poden observar-se’n algunes restes, i a tocar l’església de Santa Maria (s. XI-XII), d'estils romànic i gòtic, amb pintures murals de Serrasanta. Amb el pas del temps, Vilamitjana ha crescut cap a la plana, amb el nucli modern al voltant de la carretera C-1412b. 

                   

Del segle XVII fins a finals del segle XIX Vilamitjana va viure el seu moment de màxim esplendor, arribant gairebé als 600 habitants. Va tenir fins a 90 cases, Casa de la Vila, presó i escola. La forta davallada poblacional el darrer quart del segle XIX es va veure interrompuda per les obres de l’embassament de Sant Antoni.

Vilamitjana fou escollida com a lloc de residència dels treballadors de l’empresa constructora, La Canadenca. En acabar les obres la dècada de 1930, continuà la davallada poblacional fins a mitjans del segle XX, igual que succeí arreu dels territoris rurals d’Espanya.